
En un intervalo de tiempo insignificante,
minúsculo,
intranscendente,
insuficiente para ser captado por nadie más,
inoportuno,
irreverente,
desenfadado,
atrevido,
invasor,
irracional y
sublime...
me has hecho perder la cabeza,
me has decapitado...
Y ahora
necesito urgentemente un trasplante...
o, en su defecto
más morfina,
a gotas,
envasadas
dentro
del envoltorio
que hace un momento
me ha secuestrado.
4 comentarios:
ostres, em recordes a la poesia francesa de finals del xix, tot ella irreverent! baudelaire, rimbaud, liendre...
l'ha recuperem! et recuperem.
salut!
Oh!!!! Jo també ho vull sentir, això! Mmmmmm....
Sembla que t'han desenmascarat, Miss Everything. És que ets única!
em recorda a freud, no sé perquè...
Hi ha uns escrits seus, únics, suposo que llavors anava de coca fins al cul quan ho va escriure,
però és el k diu la clara, escrits del s.XIX, encara que és bo que estem al XXI i se superin a tota aquesta colla de frikis...Impressionant!!!
Hay grandes obras en las puertas de los wateres.
Publicar un comentario